Tiana: tenim nous reptes, ens calen noves polítiques
La demografia tianenca evoluciona: creix l’envelliment i els joves marxen si no troben lloguers assequibles. També creix la desigualtat.
Canvia la relació amb l’espai cívic. El carrer, com a espai de trobada, va de baixa. I l’habitatge ja no és només el lloc on s’hi dorm, és també espai de feina i de relació.
Són canvis compartits al conjunt de l’àrea metropolitana que afecten aspectes essencials de la vida de les persones.
Calen noves polítiques públiques que donin resposta al nou escenari. Innovació social, polítiques urbanes més amables, sostenibles, amb respecte als referents i a la memòria col·lectiva. El poble educador. La cultura com a motor de transformació. Un poble més viu. Un poble més verd.
El nou Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona recopila un munt de dades que expliquen aquesta transformació.
1. Mil habitants més des del 2010
Tiana continua creixent. Del 2011 al 2016 ha crescut més d’un 7%, fins als 8.600 habitants. És l’onzè municipi de les comarques de Barcelona que més creix.
2. Ascens i caiguda d’un model impossible
L’explosió demogràfica es produeix a partir de la construcció de les rondes. En 30 anys, Tiana ha duplicat la població, a un ritme de 150 habitants per any.
Amb l’entrada del nou mil·lenni, el boom constructor transforma el poble. Tiana s’eixampla: creix més enllà de les rieres, amb l’execució de diversos plans urbanístics aprovats els anys 80.
La crisi dona una treva urbanística entre el 2008 i el 2013. Amb una derivada: cauen en picat els ingressos a les arques municipals provinents de l’impost de construccions i obres (ICIO).
3. Torna la bombolla immobiliària?
El preu de venda de l’habitatge a Tiana s’ha situat als 2.880 euros per metre quadrat (2017). I creix a un ritme del 33%. Tiana és el tercer municipi de l’àrea metropolitana on més creix el preu dels pisos.
El preu del lloguer es va disparar un 17% l’any 2017. Tiana és el cinquè municipi de l’àrea metropolitana amb els preus més alts, a 889,17 euros al mes de mitjana. Hi ha un procés de gentrificació creixent a l’entorn de la capital. Barcelona expulsa els seus veïns amb preus de lloguer d’escàndol i aquesta pressió s’escampa com una taca d’oli als municipis dels voltant: els preus pugen.
Els motius de l’escalada de preus, a Barcelona i de retruc a la resta de municipis metropolitans, són diversos. Les noves famílies unipersonals i l’emancipació dels joves que durant la crisi no van poder marxar de casa els pares han acabat de congestionar el mercat de lloguer. A això cal sumar-hi l’augment de preus dels pisos de compra, que no s’ha correspost amb un augment dels salaris. El lloguer és l’única sortida.
Els ingressos necessaris per pagar un lloguer mitjà a Tiana, amb un esforç del 30% del sou, són 2.963,9 euros. A l’àrea metropolitana, aquesta xifra és de 2.625 euros.
Una paradoxa a Tiana. Els pisos de lloguer socials construïts fa cinc anys a can Gaietà, llavors –encara en plena crisi econòmica, i amb lloguers al mercat lliure relativament baixos– eren cars; ara són barats. Els joves que llavors van accedir als pisos socials i que, segons el contracte cinc anys després l’any de deixar, molt probablement es poden trobar que no poden pagar els lloguers de Tiana.
4. Creixen les emergències socials
El totxo ha estat la gallina dels ous d’or a Espanya. L’especulació i la bombolla immobiliària van crear un gegant econòmic amb peus de fang, que ens va portar, de lligar gossos amb llonganisses, a no arribar a finals de mes. La distància entre els rics i els pobres s’ha engrandit.
L’atur a Tiana els anys de crisi no ha arribat als nivells de les ciutats veïnes. Però hi ha una dada preocupant. El 42% dels aturats tianencs són aturats de llarga durada que ja no cobren la prestació.
L’atur ha impactat en l’economia famiiar. Moltes famílies no han pogut pagar l’hipoteca i els desnonaments s’han disparat els anys de la crisi. A Tiana, el 2016, la taxa era d’1,62 desnonaments per cada 1.000 habitants.
5. Els joves han de marxar
La immigració va salvar durant els primers anys del nou mil·lenni la caiguda de natalitat provocada per l’entrada massiva de la dona al mercat laboral. Però amb l’estancament econòmic Catalunya ha entrat de nou en una crisi demogràfica. Mor més gent que no pas en neix.
Tiana s’està envellint. En part, per una bona notícia: vivim més. Tenim més avis que mai perquè l’esperança de vida ha augmentat, amb tot el trasbals que això suposa pel sistema de pensions i pel sistema públic de salut.
Però també per altres factors més tristos: el preu del lloguer i la mala connexió amb Barcelona amb transport públic. Hi ha joves marxen del poble perquè no hi poden viure. O perquè viuen millor fora.
Una dada preocupant. El 2008 hi havia a Tiana un 14% de joves d’entre 25 i 34 anys (considerada l’edat d’emancipació). El 2016, el percentatge de joves d’entre 25 i 34 anys ha caigut fins al 10%.
I la gent gran? El 2010 hi havia un 6% de tianencs i tianenques de 75 anys i més. El 2016 el percentatge s’enfila fins al 7%.
Aquest envelliment de la població obliga a fer polítiques a mida. Un 18% de la gent gran de Tiana viu sola. I un 42% dels habitatges no tenen ascensor.
6. Un poble ric… o no tant?
Parlava més amunt de la gallina dels ous d’or del totxo. Als ajuntaments, la gallina dels ous d’or ha encoratjat les reqüalificacions a mida i els sobres. Des de petites corruptel·les, fins als casos de corrupció ja sabuts, alguns de ben propers.
A més, a pobles com Tiana sense sòl industrial, afavorir el totxo era l’única via de tenir ingressos per a pagar els serveis públics (molts cops assumint competències desateses per altres administracions) o per a fer equipaments. El debat sobre el model urbanístic dels pobles i ciutats no es pot deslligar del debat sobre el finançament municipal i l’excessiva dependència del totxo.
Tiana és un poble ric, segons les estadístiques. El municipi encapçala el rànquing amb més renda familiar, en quart lloc amb 19.700 euros anuals, per sota Sant Cugat, Sant Just i Sant Quirze del Vallès.
El preu d’alguns dels serveis públics –la llar d’infants, la residència d’avis, el Duet– sembla fet a mida per aquest model de poble suposadament ric. També la disponibilitat limitada de transport públic –que acosta Tiana de Barcelona pels qui tenen cotxe o moto i l’allunya per la resta– o les baixes prestacions que ofereixen serveis bàsics com el consultori local (categoritzat com a consultori rural).
Tenim una població culte i preparada, força per damunt de la mitjana. Però l’oferta cultural o el model educatiu són més aviat discrets. Sense gens o molt poca innovació social. I moltes famílies no poden pagar el model de serveis privatitzats, com la residència d’avis o el gimnàs Duet (amb un cost de 2 milions d’euros dels pressupostos municipals, més la cessió del solar).
7. Poble ric, ajuntament pobre
La manca de sòl industrial i el pervers sistema de finançament municipal fan que Tiana se situï per sota la mitjana en despesa per habitant (1.192 euros per habitant). Molt per sota, per exemple, dels 1.426 euros per habitant d’Alella o els 1.484 de Sant Cugat del Vallès.
Calen noves polítiques públiques que donin resposta al nou escenari demogràfic i social. Innovació social, un model comercial atractiu, polítiques urbanes més amables, sostenibles, amb respecte als referents i a la memòria col·lectiva.
Volem ser un poble ric. Però ens cal un salt: de l’individualitat al col·lectiu. Que la riquesa sigui del poble. Amb equipaments que pugui pagar tothom, amb més serveis. Un model de benestar que generi automomia, no dependència.
I la millor riquesa de totes, la que ens projectarà al futur i ens farà millorar com a comunitat: el poble educador. La cultura com a motor de transformació. Un poble més viu. Un poble més verd.
Fonts:
Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona
Joan Subirats, ‘Les polítiques urbanes en el canvi d’època’. Quaderns PDU metropolità.
